En la Bíblia, segons el llibre del Levític en el seu capítol 25 del versicle 8 al versicle 12, Déu estableix l’any jubilar:

“Comptaràs set setmanes d’anys, set vegades set anys; de manera que el temps de les set setmanes d’anys vindrà a sumar quaranta nou anys. Aleshores al setè mes, el deu del mes, faràs ressonar clamor de trompetes; en el dia de la expiació fareu ressonar la banya per tota la vostra terra. Declarareu sant l’any cinquanta, i proclamareu en la terra alliberació per a tots els seus habitants. Serà per vosaltres un jubileu; cadascú recobrarà la seua propietat, i cadascú tornarà amb la seua família. Aquest any cinquanta serà per a vosaltres un jubileu; no sembrareu, ni segareu els rebrots, ni veremes la parra que ha restat sense podar, perquè és el jubileu, que serà sagrat per vosaltres. Menjareu el que el camp done.”

Així, cada cinquanta anys els hebreus celebraven, per ordre de Déu, l’any jubilar. Era com un any especial de descans, per això, remarca que “serà per vosaltres un jubileu”, és a dir, un any de goig, un any d’alegria molt intensa perquè es descansa, es dedica a Déu, a fer el bé, a estar amb la família.

    Aquest Jubileu bíblic es va proclamar per a oferir descans, llibertat i perdó.

    El jubileu que ve de Crist té altres intensitats i altres profunditats. L’antic es mou més en la materialitat, el nou és jubileu de l’Esperit i en l’Esperit.

    Hui dia, l’Església Catòlica, cada 25 anys declara any jubilar a tot el món. El darrer any jubilar va ser l’any 2000 (2000 anys del naixement de Crist).

   L’any jubilar és un any privilegiat en el que els cristians poden obtenir perdó de pecats amb algunes condicions. L’Església marca unes esglésies (principalment Sant Pere del Vaticà) on es podrà guanyar el jubileu, açò és, obtenir indulgència plenària, perdó dels pecats. Els cristians obtindran indulgència plenària si van a aquests llocs i acompleixen les condicions, com ara confessar-se i prendre la comunió, d’entre d’altres.

Jubileu: temps de gràcia que Déu ens regala, temps de misericòrdia, temps de goig, temps d’alegria perquè el Senyor ha estat gran amb nosaltres i estem alegres. És, fonamentalment, un exercici d’acció de gràcies a Déu per tot el que realitza per nosaltres.

    Apart de l’any jubilar mundial, l’Església pot declarar temps de jubileu a certes esglésies particulars de manera especial i concreta o de manera perpetua cada cert temps.

    Com és un temps de gràcia, sagrat per als cristians, l’Església té cura de concedir-lo així com així. Per aquesta raó sols hi ha cinc ciutats al món que gaudeixen d’un jubileu perpetu: Santiago de Compostel·la, Caravaca de la Creu, Sant Tobiri de Liébana, Roma i Jerusalem.

    Farem un breu comentari dels jubileus de dues de les tres ciutats espanyoles que en gaudeixen:

Santiago de Compostela.

Que en gaudeix cada vegada que el dia de Sant Jaume és en diumenge. El jubileu de Santiago s’anomena “Xacobeo”.

Ací, guanyar el Jubileu o el Xacobeo, és pelegrinar fins a Santiago de Compostela caminant per l’anomenat “Camino de Santiago”. Aquest camí és el que va seguir l’apòstol Jaume predicant fins a arribar a la ciutat que porta el seu nom.

S’ha d’entrar a l’església de Santiago per la “porta santa”, pujar fins a la imatge de l’apòstol, confessar-se i prendre la comunió. Hi ha altres tradicions que no comentaren ací.

Es remarca molt el sentit de pelegrinatge, doncs durant el mateix s’afavoreix la reflexió.

Aquest any és jubilar per a Santiago de Compostela, Xacobeo 2004.

Caravaca de la Cruz.

Des del principi hi hagut un reconeixement oficial, per part de l’Església, cap a la Creu de Caravaca.

A l’any 1981, amb motiu de celebrar-se el 750 aniversari de l’existència de la tradicional aparició de la Creu, es va sol·licitar a la Santa Sede la declaració d’un Any Jubilar per a Caravaca. Al 1996 es va celebrar un II Any Jubilar, que suposà un nou període de projecció i coneixement de la Creu.

L’any 1998 S.S. el Papa Joan Pau II va concedir al Santuari, al voltant a la devoció a la Vera Creu, la celebració d’un Any Jubilar per sempre (in perpetuum) i cada set anys, de forma semblant a Santiago de Compostel·la i Sant Toribi de Liébana.

El primer es va celebrar el 2003. Aquest fet va a marcar una nova època en el esdevenir de la devoció de la Creu, de la projecció futura del Santuari i de la ciutat de Caravaca de la Creu.

El pròxim any jubilar serà al 2010.

    El nostre poble de L’Alfàs del Pi n’és també un privilegiat de posseir concedit Jubileu. Però amb una característica molt especial: L’Alfàs del Pi en gaudirà tots els anys durant els dies 7, 8 i 9  de novembre.

    Transcrivim l’escrit que es troba a l’arxiu parroquial enviat al Vaticà pel sacerdot de l’Alfàs del Pi, Pasqual Baldó i Orosco, sol·licitant el jubileu.

    La contestació del Vaticà no es va fer esperar i, tan sols quatre dies després, D. Pasqual Baldó va rebre el permís del Papa Pius IX: